Instal·lador

L’instal·lador de Fedora Silverblue ara admet flatpaks preinstal·lats. Aquests formen part de la imatge d’instal·lació i s’instal·laran sempre.

ZRAM ara s’inicia durant la instal·lació en viu, la qual cosa permet que la instal·lació s’executi en alguns sistemes amb menys memòria que abans.

A partir de Fedora 31, els inicis de sessió root basats en contrasenya mitjançant SSH estan desactivats per defecte (vegeu Seguretat). Per facilitar la transició, l’instal·lador ara proporciona una casella de selecció a la interfície gràfica d’usuari a la pantalla de contrasenya de root que pot anul·lar aquest comportament i habilitar els inicis de sessió root SSH basats en contrasenya.

Les pantalles GUI de la categoria Configuració d’usuari s’han mogut al Centre de resum.

El suport per ocultar certes pantalles utilitzant un fitxer de configuració ara es proporciona mitjançant l’opció hidden_spokes al fitxer de configuració d’Anaconda, a diferència del fitxer de configuració d’interacció amb l’usuari que s’utilitzava per fer-ho en versions anteriors.

La mida predeterminada de la partició del sistema EFI creada mitjançant particionament automàtic s’ha augmentat a 200-600 MiB.

Un dispositiu LUKS desbloquejat existent no es pot utilitzar per a la instal·lació sense una clau d’encriptació. L’instal·lador ara mostrarà un avís i demanarà a un usuari que torni a escanejar l’emmagatzematge.

Quan no s’especifica la unitat d’arrencada, l’instal·lador ara intentarà trobar un disc amb un dispositiu stage1 vàlid. En versions anteriors, l’instal·lador buscava un disc amb una partició /boot, que no es garanteix que sigui un dispositiu stage1 vàlid.

Ara podeu canviar entre els dissenys de teclat triats sense accedir a l’apartat del teclat per aprovar el disseny canviat.

L’instal·lador ja no falla quan l’usuari no configura cap monitor principal.

S’ha millorat la visualització de múltiples adreces IP a l’apartat de xarxa de la GUI.